Un assassí ben peculiar
L'home amb barret portava a
la mà dreta un paraigua amb una xeringa plena de verí molt potent ocultada al
pal del paraigua. El noi vestia molt reservat, amb un abric negre tan llarg que
li arribava fins als genolls. A més duia uns guants negres i un barret llarg i
despertava certa incògnita, ja que lluïa tants complements negres que gairebé
no mostrava el seu rostre, era l'home de negre. De sobte, em vaig fixar que
l'home sinistre girava al voltant de la cantonada. Devia tornar cap a casa seva,
ja havia acabat el seu treball, assassinar. No cal que parli tan horrorosament
del meu amic, Ígor Akinféyev. En realitat no era un assassí dolent, era un
agent rus infiltrat per l'FBI, per eliminar els delinqüents que no eren
detectats per les autoritats. Com que era rus s'infiltrava en màfies russes,
com les traficants de droga, armes... i matava els delinqüents més importants
de la ciutat que causaven grans problemes a l'FBI. Nova York estava podrit,
deixant de mirar el seu aspecte modern, tenia molta mala gent que causaven
problemes a la societat i el meu amic els solucionava.
Ara ja sé perquè l'Ígor mata
mafiosos, però en un principi pensava que era un delinqüent ben peculiar. Als
seus assassinats mai deixava cap empremta dactilar ni cap marca en el cos del
mort. Era un professional. L'únic que vam trobar després d'analitzar els
cossos, va ser un verí que en Claudio (així li deien) injectava a les seves
víctimes i que provocava la mort instantània. Deixant de banda els seus mètodes
d'assassinats, vaig reunir fotos dels atemptats contra la màfia russa dels
últims deu anys. Vaig fixar-me que en totes les fotos sempre hi sortia un home
amb un paraigües a la mà dreta i que vestia amb un barret negre i un gran
abric. Començava a entendre les coses. El paraigües devia portar una xeringa
amb verí amb el qual l'home duia a terme les seves matances. Si els atemptats de
les fotos eren a Espanya l'home hi era, si eren a Itàlia també hi era. No crec
que fos cap casualitat. Aquell era l'assassí. Tot i això no sabia ni quina era
el seu nom autèntic, ni perquè matava únicament a russos. Però sabia que un
grup de mafiosos es reunirien en un magatzem per preparar algun delicte, com
pot ser el tràfic de drogues. Allà trobaria a Claudio, segur que faria algun
assassinat.
Al saber això vaig
dirigir-me al magatzem dels afores de la ciutat. A l'arribar, em vaig fixar que
hi havia una pinya de russos conversant i el que més em va cridar l'atenció fou
l'home del paraigües; ara estava clar que havia anat al lloc adequat. Com que
tota la zona estava plena de russos, vaig decidir esperar Claudio a dalt del
turó que envoltava el magatzem. Segur que l'assassí eliminaria tots els
mafiosos i després abandonaria l'estança. De sobte, va arribar un cotxe, devia
ser el cap, ja que només de veure'l els homes van entrar cap al magatzem. Mitja
hora més tard vaig veure la silueta d'algú, era l'home del paraigües que
s'espolsava els braços i feia via cap al seu mono volum. A partir d'aquí vaig
actuar, el vaig apuntar amb la meva pistola i vaig dir-li: "FBI,
acompanya'm que el portaré a comissaria". En aquest precís moment el noi
va fer un moviment amb el braç i va treure's de la butxaca la placa de l'FBI.
Em va explicar, que ell també era el departament, es tractava d'un home
infiltrat que s'encarregava d'eliminar les màfies més perilloses de la zona. Em
va ensenyar el paraigua amb el verí amb el qual feia els assassinats. També
afirmà que tot això ho feia perquè volia trobar el cap rus Petrencov, ja que en
un passat va matar la seva família. En Claudio, que es deia Ígor, m'havia
revelat qui era en realitat.
Problema resolt, cas tancat.
