DIARIS ENTRE GUERRES
Estimat amic,
Avui ha estat un dia molt bonic, però només fins al migdia, ja que a l’escola he tret bones notes, he treballat molt i he après moltes coses noves. Ah! Per cert sóc un nen de Síria i tinc sis anys, em dic Bobby. Al migdia s’han començat a sentir trets de metralladores i altres armes de foc als afores del poble. Crec que acaba d’esclatar una guerra. Els meus pares comencen a estar preocupats, intenten amagar-me la tristesa, però per molt que s’hi esforcin els veig i em poso molt trist. Espero que s’acabi ràpid i no hi hagi gaires morts. Són les cinc de la tarda i una bomba ha caigut al barri del costat. Tinc por de la guerra i crec que els pares hauran de marxar.
Estimat amic,
És el segon dia de guerra, al matí ha arribat una carta dient que el pare havia d’anar-se’n a lluitar amb el bàndol sirià o si no arrasarien la cas. Crec que no tindrà cap opció més si no vol que morim tots bombardejats. El meu germà gran de 15 anys està molt preocupat per què el bàndol contrari al que va el pare ha segrestat al seu amic Haitam perquè lluiti amb ells. Es pensa que ell serà el següent i per això intenta amagar-se. Ja fa dos dies que no surt de la seva habitació per por que el trobin. M’ha dit la mare que si no troben a altres combatents adults ens cridaran a nosaltres, els nens, per anar a la guerra. Jo no hi vull anar perquè sé que moriré.
| Estimat amic, |
Estic enmig del camp de batalla amb una arma rara i armat com els soldats adults. Tinc por perquè no sé fer servir armes de foc. La mare ha estat assassinada davant dels meus ulls perquè no volia que se m’emportessin a lluitar. El pis ha estat bombardejat i ha mort molta gent. Acaba d’iniciar-se la guerra i no sé què fer. Segueixo al meu cap en tot el que fa fins que arribem a un lloc on ens dóna l’ordre de disparar. Els dos bàndols comencen a disparar i jo també. Al cap de 30 minuts en guerra jo he estat assassinat pel meu propi are. NO M’HO PUC CREURE!!!
