L’AMISTAT
Subtítol: Com
cuinar un amic
Aquesta és una recepta de cuina molt
antiga, probablement els dinosaures ja tenien amics i segurament feien servir
aquesta recepta que, segons m’ha dit és antiquíssima i mai falla.
Ingredients:
Un amic o
amiga
L’alegria
necessària
Mig quilo de
lleialtat
Bastant
respecte
Un quilo de
confiança
i ganes de compartir
Un grapat d’amabilitat
Procediment
S’agafa un amic o amiga i se li posen tots
els ingredients que apareixen al llistat de dalt tallats i nets a dins d’una
cassola ben grossa. Es barreja tot ben barrejat i es passen moltes hores junts
jugant, rient, estudiant, plorant, compartint tristeses i alegries i fent tot
el que un es pugui imaginar. L’amistat s’ha de cuinar preferiblement a foc
lent, si es posa el foc massa fort hi ha perill de cremar-se i que l’amic
s’enganxi a la cassola. No es fàcil trobar en un sol amic tots els ingredients
esmentats, però el cor serà un bon conseller i farà que tot es barregi a la
perfecció.
Un cop cuinat l’amic el podem servir
acompanyat de confidències, moments inoblidables i aventures esbojarrades.
Encara que tot això no és necessari ja que l’amic està molt bé sense cap guarnició,
perquè estar amb ells és el que realment importa.
Per acabar, vull dir que el millor de tot
és tenir un amic perfectament imperfecte i estimar-lo con és. El millor és
aquells amics que apareixen per sorpresa, sense buscar-los i acaben formant
part de tu.
